Llegendes del Duero

Em trobe a les terres de Machado, de llegendes, de històries del Duero, de Béquer, d'ombres i llums contradictòries. A les terres de gent que treballa per viure, a vegades sembla que per sobreviure, aferrats a la rutina, aferrats als records. Aferrats a la província. Si n'hi ha de província a Espanya, eixa és aquesta. Soria.

És un província que denota, destila, malencolia per tots els racons. Terres infinites de terra groguenca, pobles xicotets, més xicotets, i gairebé inexistents. I una capital on les botigues tanquen els dissabtes a la vesprada. Aquesta província, a la que guarde una estima especial, no és locomotora d'Espanya, ni vol arribar a ser-ho. Només vol sobreviure, no desapareixer. I algú els hi ha dit que, per tal d'aconseguir-lo, necessiten autovies. I AVE.

Sí, AVE.

És a dir, no millorar les freqüëncies, o fer alguna nova línia. No. Directament alta velocitat. La "Y" soriana, li diuen. La línia, venint des de Valladolid, arribaria a Soria per tal de bifurcar-se en dos ramals: al nord cap a Tudela, al sud cap a Medinaceli. I això és una exigència, encara que parega tot plegat una broma.

La culpa no és dels sorians, els pobres, que es troben en meitat del buit. La culpa és de que Espanya está mal explicada, i el que és pitjor, de manera premeditada. I els hi fan creure als sorians que el AVE és un dret, quan el dret és el de la comunicació. I els hi fan veure que per als catalans- valencians sel's hi fan totes les infraestructures que calguen, quan la realitat és que a un servidor, cada viatge de Barcelona a Valéncia li ha costat, només en peatges, més de 30 euros. I que les cues per agafar l'Euromed a l'estació del Nord del Cap i Casal, eixien... A fora de la mateixa estació!

Peró no pasa res. El AVE de l'Arc Meditarrani Espanyol no ès una prioritat. O és una prioritat lenta... I és que, si la gent ací, a Soria, denota malencolia, a València, incredulitat.