Cada matí, sense cap mena d’excepció, faig religiós acompliment del meu ritual de les 7,00: Em lleve l’americana, la pose a seient de darrere del cotxe, m’ajuste el cinturó de seguretat – atusant-me bé la corbata - , engegue el motor, i pose la COPE. Des d’aquest moment fins les 7,50 la xirriant veu de Federico Jiménez Losantos i els seus gairebé sempre insultants comentaris, m’acompanyen –amb breus parèntesi del Franzino- fins el meu lloc de treball. No us penseu que comulgue amb les seues idees, però la veritat és que la seua manera de comunicar em fa bullir la sang d’indignació matinal, i això em facilita la eixida del meu ensopiment matinal. Com un café d’aquests roíns que et convida a una visiteta al lavabo, però que et desperta. Igual.
El cas és que, com qué ningú no té la veritat absoluta, a vegades em dóna per pensar que tampoc el Losantos està sempre equivocat. Bé, intente no recurrir massa a aquest pensament – ho reconec, no m’agrada estar d’acord amb ell- però a vegades la realitat és tossuda i et fa pensar el que no vols. I amb les darreres notícies relacionades amb la probable aprovació dels pressupostos de l’Estat per part del Govern, amb l’ajuda de PNV i BNG, no puc fer sinò donar cert pàbul a alguns dels conceptes bàsics del "Losantisme", concretament a la seua idea sobre les noves "taifes" que dominen Espanya.
A veure, que no veig malament que els partits nacionalistes busquen el bo i millor per les seues "nacions", però una cosa és això, i altra la desvergonya generalitzada que es dóna habitualment en les negociacions entre el Govern i aquests partits. Per qué és emprenyament – e impotencia- el que sentisc quan llig coses com que el govern compra els vots del BNG i PNV per 210 milions d’Euros en infraestructures. O siga, que al BNG o al PNV tant els foten els pressupostos generals d’Espanya, la crisi, o el que siga, en tal d’emportar-se quatre xavos al seu regne taifa. Açò és democràcia! Però és que això no es el pitjor. El pitjor és que després van els representants d’aquestos partits presumint del botí obtés de manera pública, impúdica e indecent. Bé. Normal que, mostrant el pitjor del nacionalisme, después es tinga un concepte tan negatiu d’aquest posicionament en gran part de la població espanyola.
Pot ser part del problema tinga el seus orígens en que Espanya, tal i com està "indefinida" actualment, no té més recorregut. Les relacions asimètriques basades en "no-se-sap-molt-be-lo-qué" – qüestions històriques? Econòmiques? De nombre d’habitants? Influeix si en l’estatut de torn posa si ets regió, nació o Imperi?- no ens porten més que a un joc tacticista de agafar la bossa i pegar a fugir i, de passada, redueix el nacionalisme a meres aus carronyeres. I és una verdadera llàstima, per qué jo sóc de la idea de que els nacionalismes haurien – i tenen la potencialitat - d’actuar com a motor de propostes per la creació d’una Espanya més racional, plural, rentable i lògica. Però ja es veu que, a hores d’ara, prima lo de "el muerto al hoyo, y el vivo al bollo". I és que, al final, acabaràn per dónar la raó a la retòrica del PP valencià, referint-se a la valenciania com un nacionalisme incloent, en contraposició a altres nacionalismes excloents i rapinyes. És que li’ls posen fàcil, la veritat.
En fi, una llàstima que, a vegades, siga necessari una mica de café dolent, o de sentir al Losantos, per tal d’eixir de l’ensopiment lamentable al que estàn sotmessos certs nacionalismes...
El cas és que, com qué ningú no té la veritat absoluta, a vegades em dóna per pensar que tampoc el Losantos està sempre equivocat. Bé, intente no recurrir massa a aquest pensament – ho reconec, no m’agrada estar d’acord amb ell- però a vegades la realitat és tossuda i et fa pensar el que no vols. I amb les darreres notícies relacionades amb la probable aprovació dels pressupostos de l’Estat per part del Govern, amb l’ajuda de PNV i BNG, no puc fer sinò donar cert pàbul a alguns dels conceptes bàsics del "Losantisme", concretament a la seua idea sobre les noves "taifes" que dominen Espanya.
A veure, que no veig malament que els partits nacionalistes busquen el bo i millor per les seues "nacions", però una cosa és això, i altra la desvergonya generalitzada que es dóna habitualment en les negociacions entre el Govern i aquests partits. Per qué és emprenyament – e impotencia- el que sentisc quan llig coses com que el govern compra els vots del BNG i PNV per 210 milions d’Euros en infraestructures. O siga, que al BNG o al PNV tant els foten els pressupostos generals d’Espanya, la crisi, o el que siga, en tal d’emportar-se quatre xavos al seu regne taifa. Açò és democràcia! Però és que això no es el pitjor. El pitjor és que després van els representants d’aquestos partits presumint del botí obtés de manera pública, impúdica e indecent. Bé. Normal que, mostrant el pitjor del nacionalisme, después es tinga un concepte tan negatiu d’aquest posicionament en gran part de la població espanyola.
Pot ser part del problema tinga el seus orígens en que Espanya, tal i com està "indefinida" actualment, no té més recorregut. Les relacions asimètriques basades en "no-se-sap-molt-be-lo-qué" – qüestions històriques? Econòmiques? De nombre d’habitants? Influeix si en l’estatut de torn posa si ets regió, nació o Imperi?- no ens porten més que a un joc tacticista de agafar la bossa i pegar a fugir i, de passada, redueix el nacionalisme a meres aus carronyeres. I és una verdadera llàstima, per qué jo sóc de la idea de que els nacionalismes haurien – i tenen la potencialitat - d’actuar com a motor de propostes per la creació d’una Espanya més racional, plural, rentable i lògica. Però ja es veu que, a hores d’ara, prima lo de "el muerto al hoyo, y el vivo al bollo". I és que, al final, acabaràn per dónar la raó a la retòrica del PP valencià, referint-se a la valenciania com un nacionalisme incloent, en contraposició a altres nacionalismes excloents i rapinyes. És que li’ls posen fàcil, la veritat.
En fi, una llàstima que, a vegades, siga necessari una mica de café dolent, o de sentir al Losantos, per tal d’eixir de l’ensopiment lamentable al que estàn sotmessos certs nacionalismes...
No hay comentarios:
Publicar un comentario