València C.F: Tot un éxit a Hollywood.

Llegisc el diari aquest matí, i veig – no sense una miqueta de sorpresa-, que la darrera película de Christian Nolan "Batman, el Caballero Oscuro", no només és un éxit comercial, sinó que està batint récords històrics. I, més encara, té una crítica més que acceptable!. I dic que no sense una mica de sorpresa. sense haver pasat encara per les sales de cinema per veure-la, però és que, ho sent, aquest tipus de película no m’encaixa amb el meu model de bona película...
Pot ser estiga condicionat per tots aquells films calamitosos de súper herois que tothom ha vist alguna vegada... O perque no tinc cap idea de cinema. El cas és que l’article en qüestió anava més enllà, al per qué del superb resultat de taquilla. I és que, entre altres coses, Batman no és un "súper-heroi" perque no té "súper-poders". El que sí que en té són les seues cabòries i desitjos de venjança. I clar, tothom, inclós jo, li veu més mérit a aquest boig que es vesteix de rata penada i que s’ha fet els seus gadgets, que al tío que ve del planeta Kripton amb músculs de ferro, vista d’àliga amb rajos X, velocitat de puma i calçotets per fora, tot de sèrie. I que a sobre és bon xiquet.Porque yo lo valgo, vaja.
Doncs bé, dit tot això, imagine que tots els que sou – com jo- seguidors del València, haureu notat que cada vegada que veieu el tràiler de la pel.lícula, us sembla un anunci promocional del VCF. I és que, una vegada més, es mostra com de potent és la imatge de la que disposa aquest club. És casualitat, cert, però la rata penada, a més amb el tema del Batman, dóna una imatge i uns valors a aquest club que difícilment es podrien transmete amb tanta naturalitat amb altre símbol – diguem-ne, per eixemple, burro català, o el oso y el madroño-. I a més, un simbol tan arrelat a la nostra ciutat. Insistisc, és pura casualitat, però aquest símbol és molt potent, i ja fa bé el VCF en aprofitar-ho. I la Warner en publicitar-ho, pensaràn des del club...

I és que no és difícil fer la equivalència entre un club sense súper poders i un altre amb Abramovichs o Marcas com a armes letals. O entre un fet a sí mateix, o altre que ja li venen donats uns quants punts de regal. O entre un, com és el VCF, que pot tenir sentiments, incoherències, inclús envejes i desitjos de venjança, i altre que no s’ho pot permetre, per qué és "el club señor". El València és humà i té sentiments, i això li fa més proper. Però també és poderós, que és el que li fa atractiu.
I de principi, ja ha aconseguit el que no havia fet cap altre equip. Triomfar a Hollywood.